Anàlisi d'experiències sobre benestar digital i competències per a l'educació social

Anàlisi de l'experiència: "I tu, ets digitalment responsable?" (Equitat digital / Fundació Bofill)

Aquest projecte neix de la preocupació per l'ús intensiu i poc reflexiu dels dispositius mòbils i les xarxes socials per part d'infants i adolescents, agreujat per la pandèmia. No es tracta d'un curs o taller tradicional, sinó d'una eina d'autoavaluació i reflexió per treballar el benestar digital i fomentar actituds cíviques i responsables en línia. S'adreça a tota la comunitat educativa (alumnat, docents, famílies) i busca que els joves prenguin consciència sobre com gestionen el seu temps de pantalla, el tipus de continguts que consumeixen i publiquen, i les seves actituds de responsabilitat social a la xarxa. El projecte posa a disposició recursos i activitats pedagògiques per facilitar aquest treball a l'aula (per exemple dins l'acció tutorial) o en família, posant especial èmfasi en la vulnerabilitat dels joves més desafavorits.

Des de la perspectiva del DigComp 2.2, aquesta eina/projecte, encara que no ensenyi habilitats tècniques directament, incideix profundament en diverses competències clau, especialment en els aspectes relacionats amb el coneixement (saber) i les actituds (saber ser/estar):

El nucli del projecte gira al voltant de la Netiqueta (2.5), promovent normes de comportament responsable online, i la Gestió de la identitat digital (2.6), fent reflexionar sobre què es publica i com afecta la pròpia imatge i la dels altres. També fomenta la Ciutadania activa mitjançant tecnologies digitals (2.3) en la seva vessant de responsabilitat social.

L'enfocament principal és la Protecció de la salut i el benestar (4.3), abordant directament l'ús (i possible mal ús) de les pantalles i el seu impacte. Indirectament, també toca la Protecció de dades personals i privacitat (4.2) en fer reflexionar sobre els continguts publicats.

L'integració d'aquestes competències es produeix a través de la reflexió guiada que proposa la rúbrica i les activitats associades. No ensenya a "fer clic", sinó a pensar per què i com es fa clic, quin impacte té, i com es pot fer de manera més saludable i cívica. És una eina metacognitiva i actitudinal.

Anàlisi de l'experiència: "Cibernàrium" (Barcelona activa virtual/semi presencial)

El Cibernàrium ofereix un contrast interessant. És un servei públic de formació tecnològica molt ampli, gestionat per Barcelona Activa, que busca millorar les competències digitals de la ciutadania en general, des de nivells inicials fins a l'alta especialització (IT Academy), amb un fort component orientat a la millora professional i l'ocupabilitat. Cobreix àmbits com ofimàtica, màrqueting digital, programació, disseny web, etc. La seva multimodalitat (presencial, online, semipresencial) és un tret destacat que permet arribar a públics diversos amb diferents necessitats i disponibilitats.

L'anàlisi amb DigComp 2.2 mostra que el Cibernàrium aborda, en funció del curs o activitat concreta, pràcticament totes les 5 àrees competencials, amb un fort èmfasi en el desenvolupament d'habilitats (saber fer):

Àrees 1, 2 i 3: Són el cor de moltes formacions, treballant des de la cerca i gestió d'informació (1.1, 1.2, 1.3), passant per la comunicació i col·laboració amb eines digitals (2.1, 2.2, 2.4), fins a la creació i edició de continguts en diversos formats (3.1, 3.2) o la programació (3.4).

Àrea 5: La resolució de problemes tècnics (5.1), la identificació de necessitats tecnològiques (5.2) i l'ús creatiu de la tecnologia (5.3) són elements transversals en la majoria de cursos pràctics.

Àrea 4: La seguretat s'aborda sovint com a mòdul específic o com a bones pràctiques dins d'altres cursos (4.1, 4.2).

L'integració de les competències en les modalitats virtuals/semi presencials és clau. Els entorns virtuals d'aprenentatge (EVA/LMS) exigeixen i desenvolupen competències per si mateixos (navegació, gestió d'informació, comunicació asíncrona). Les eines col·laboratives online (fòrums, wikis, edició compartida) utilitzades en els cursos permeten treballar la competència 2.4. Les videotrucades o classes virtuals en directe posen en joc la competència 2.1 i 2.5. L'accés a materials diversos i la possibilitat de seguir el propi ritme poden afavorir l'autonomia (competència clau subjacent).

Tecnologia, processos comunitaris i competències digitals:
El projecte de la rúbrica, tot i ser una eina individual o per a petit grup (aula/família), té un impacte comunitari indirecte: formar ciutadans digitals més responsables és essencial per a una convivència online més saludable i per a una participació cívica més crítica (competència 2.3). Fomenta competències reflexives i actitudinals. D'altra banda, el Cibernàrium, en oferir formació en eines col·laboratives o xarxes socials, pot capacitar directament per a la participació comunitària online. L'ús d'aquestes eines en un context formatiu ja és una pràctica que desenvolupa competències. Així, la tecnologia actua com a plataforma (per connectar i participar) i com a contingut (habilitats a aprendre). El rol de l'educador/a social (o del formador/facilitador en aquests contextos) és clau per dinamitzar aquests processos, connectant l'aprenentatge de l'eina amb el seu ús significatiu per a la participació o el benestar, com apuntava Pep Oliveres.

Virtualitat: Ajuda o barrera?

Com ja hem reflexionat, la virtualitat és una ajuda indubtable en termes d'accessibilitat i flexibilitat. Amplia l'abast de la formació a persones que, per distància, horaris o mobilitat, no podrien accedir-hi presencialment. Permet ritmes diferents i l'ús d'eines interactives. És essencial per aprendre sobre l'entorn digital des de l'entorn digital. No obstant això, les barreres són reals: la necessitat d'accés a equipament i connexió estable (escletxa d'accés); la necessitat d'un mínim de competència digital prèvia per poder seguir la formació (escletxa d'ús); la major demanda d'autonomia i organització personal; i la possible manca de suport social i tècnic immediat, que pot generar frustració i abandonament. L'èxit de la virtualitat depèn enormement del disseny pedagògic, de la qualitat de l'acompanyament docent virtual i dels suports disponibles. Per a col·lectius amb baixa competència digital inicial o amb menys hàbits d'estudi, un model purament virtual pot ser una barrera insalvable si no compta amb un fort suport tutorial o es combina amb elements presencials (semipresencial).

 

Barcelona Activa. (s.d.). Cibernàrium. Recuperat de https://cibernarium.barcelonactiva.cat/ca/activitats-cibernarium

Fundació Bofill. (s.d.). I tu, ets digitalment responsable? Equitat Digital. Recuperat de https://equitatdigital.cat/projectes/i-tu-ets-digitalment-responsable/

Martínez, O. y Forés, A. (2014): Lectura del capítol 3: De quines tecnologies i usos parlem? https://elibro-net.eu1.proxy.openathens.net/es/ereader/uoc/56622?page=66 en Acció social 2.0.

La figura del dinamitzador social digital té identitat pròpia i s'ha de reconèixer. Entrevista a Pep Oliveres des de l'Oficina Tècnica de la Xarxa Punt TIC. Disponible a: https://punttic.gencat.cat/article/la-figura-del-dinamitzador-social-digital-te

Vuorikari, R., Kluzer, S. and Punie, Y. (2022): DigComp 2.2: The Digital Competence Framework for citizens - With new examples of knowledge, skills and attitudes [consulta 10 febrer 2022]: https://somos-digital.org/wp-content/uploads/2022/04/digcomp2.2_castellano.pdf