Tancament del bloc i de l’assignatura. Tot allò que he aprés per el camí

 Aquest últim bloc de tancament, té la intenció de a través d’una ullada al camí recorregut al llargs dels reptes de l’assignatura de dinamització social digital, recollir els aprenentatges més significatius. Aquest camí, ple de reptes i descobertes, ha transformat la meva manera d'entendre el paper de la tecnologia en l'àmbit de l'educació social, anant molt més enllà d'una simple transmissió d'habilitats tècniques.

 

Al començament, la idea de "dinamització social digital" podia semblar abstracta o centrada exclusivament en l'ús d'eines. No obstant això, a través de l'exploració dels Entorns Personals d'Aprenentatge (PLE) en el Repte 1, la meva comprensió s'ha enriquit enormement. Crear el meu propi PLE i, especialment, el d'una persona propera amb menys alfabetització digital, com la meva mare, va ser molt revelador. Em va posar de manifest, no només la diversitat de necessitats i habilitats, sinó també la importància crucial d'adaptar les estratègies i les eines a cada context. La personalització dels serveis digitals, que vaig explorar inicialment amb cautela per les "bombolles de filtre", ara la veig com una eina a tenir en compte, però que requereix una mirada crítica constant per part de l'educador/a social per evitar l'aïllament i fomentar la diversitat informativa.

Inclusió, exclusió i el marc DigComp

L'anàlisi de conceptes com la inclusió, l'exclusió i la capacitació digital a través de casos pràctics (com els de la Carme i la Marta en el Repte 2) em va ajudar a  constatar com l'exclusió digital no és un fenomen homogeni: pot sorgir per una manca de competències i motivació, però també per barreres estructurals i sistèmiques. Això em va fer repensar profundament la complexitat de les bretxes digitals. El marc DigComp 2.2, tot i la seva exhaustivitat, em va evidenciar la necessitat d'una traducció pràctica i adaptada, allunyant-se de la teòrica que, de vegades, pot resultar distant. Les polítiques públiques, malgrat les seves bones intencions, sovint mostren un desequilibri entre la teoria i la implementació real, posant de manifest la necessitat que l'administració "prediqui amb l'exemple".

Les experiències de dinamització analitzades en el Repte 3, tant les que vaig compartir j(”Cibernàrium" o "I tu, ets digitalment responsable?") com les que vaig llegir d’altres companys/es de l’aula, em van aportar una visió molt pràctica. Per exemple, el Cibernàrium, amb el seu enfocament en el "saber fer", demostra com es poden desenvolupar habilitats concretes. D'altra banda, iniciatives com la de la Fundació Bofill subratllen la importància de les actituds i la responsabilitat cívica. La qüestió de si la virtualitat és una ajuda o una barrera segueix sent important, el seu èxit depèn d'un disseny pedagògic precís i d'un acompanyament adequat.

El rol transformador de l'educador/a social en l'era digital

Tot aquest procés, que culmina amb el disseny de la nostra pròpia proposta en aquest repte (en la qual ara em trobo treballant amb els meus companys de grup),

m’ha convençut d’un fet: l'educador/a social té un paper insubstituïble en l'era digital. No som solament transmissors d'habilitats tècniques, sinó agents de transformació. La nostra tasca ha de ser des sensibilitzar els col·lectius més vulnerables fins a facilitar processos d'alfabetització digital crítics, fomentant una ciutadania informada i empoderada. Més enllà de les competències tècniques, són essencials la capacitat crítica (per saber-nos moure en un mar d'informació i eines com la IA), l'empatia, l'adaptabilitat i una ferma competència pedagògica.

Si hagués de destacar allò que més m'ha fet "pensar o repensar", seria la presa de consciència sobre la profunda dimensió social i ètica de la tecnologia. L'aparent neutralitat de les eines desapareix en quan observem el seu impacte real. Entendre que la bretxa digital té múltiples cares i que les solucions requereixen un enfocament integral i humanista ha estat, sens dubte, l'aprenentatge més valuós.

Tot aquest procés m'ha permès passar d'una visió inicial potser més instrumental a una comprensió més profunda del potencial transformador de les TIC en l'educació social i dels reptes que implica. Sento que he adquirit no només nous coneixements, sinó també una visió més crítica i reflexiva en aquest àrea, quelcom necessari per afrontar la tasca de la dinamització social digital amb responsabilitat i compromís.