Anàlisi crític del DigComp 2.2

Anàlisi crític del DigComp 2.2: Les seves limitacions i potencialitats, i la seva adequació a les necessitats de la ciutadania

Vivim en una societat en constant transformació gràcies a la digitalització, on la participació ciutadana, el desenvolupament professional i l’accés als serveis bàsics esdevenen inseparables de les competències digitals. El marc DigComp 2.2 ((actualització del Marco de Competencias Digitales para la Ciudadanía (Asociación Somos Digital, 2022)) ofereix una guia integral per definir les habilitats necessàries en aquesta nova era. No obstant això, aquest document ha de confrontar els reptes imposats per les desigualtats digitals, que esdevenen encara més evidents quan es compara la teoria amb la realitat concreta, tal com exposa el document "Brechas digitales: nuevas expresiones de las desigualdades" elaborat per la Fundación Ferrer i Guàrdia.

En relació amb el que hauria de fer l’administració per pal·liar les desigualtats digitals, és crucial reconèixer que aquestes desigualtats no només es deuen al simple fet de tenir o no accés a Internet. Tal com s’explica al document de Ferrer i Guàrdia, la bretxa digital es pot analitzar en tres dimensions:

La bretxa d’accés, que no només implica disposar d’Internet o dispositius, sinó també la qualitat d’aquest accés i els recursos associats, com ara el tipus d’equipament o els costos de manteniment.

La bretxa d’ús, que fa referència a les diferències en habilitats, coneixements i destreses per aprofitar les TIC, fins i tot quan l’accés és similar.

La bretxa d’aprofitament, que remarca la capacitat de transformar l’ús de la tecnologia en beneficis socials, econòmics i culturals.

Per tant, l’administració hauria d’impulsar iniciatives que abastin totes aquestes dimensions. Això implica dissenyar programes formatius adaptats a les necessitats particulars dels diferents col·lectius, així com desenvolupar espais de suport, per exemple punts TIC o recursos en biblioteques, que assegurin una formació continuada. A més, és fonamental revisar i adaptar els processos administratius per eliminar barreres tècniques que puguin limitar l’accés als serveis públics (Estratègia Nacional per a la inclusió sociodigital (Genralitat de Catalunya.; España Digital 2026, Gobierno de España.).

Sobre la qüestió de si l’administració predica amb l’exemple, tot i que en documents com España Digital 2026 es presenten estratègies molt ben estructurades, la pràctica del dia a dia sovint revela una discrepància important. Els processos administratius, massa sovint rígids i dissenyats d'acord amb criteris teòrics, poden excloure aquells que, per exemple, utilitzen sistemes operatius alternatius o no disposen de recursos adequats. Aquesta manca de concordança entre el discurs institucional i la realitat operacional fa evidents les limitacions de les polítiques públiques actuals en matèria d’inclusió digital.

Dins d’aquest context, l’educació social assumeix un paper clau. Els professionals d’aquesta àrea poden contribuir a tancar les bretxes digitals actuant com a pont entre la ciutadania i l’administració. En sensibilitzar els col·lectius més vulnerables i facilitant programes d’alfabetització digital que responguin a les necessitats reals, l’educació social no sols potencia la competència tecnològica sinó que també fomenta una participació activa i crítica per part de tota la població (Casacuberta, 2021). Aquest rol és fonamental perquè, sense un suport proper i adaptat, fins i tot els documents més ben dissenyats, com el DigComp 2.2, poden resultar difícils d’implementar de manera efectiva.

Per al que fa a les potencialitats i limitacions del DigComp 2.2, cal destacar que aquest marc ofereix una estructura robusta que combina coneixements, habilitats i actituds, recolzant-se en més de 250 exemples pràctics per a guiar la formació en competències digitals. La seva actualització inclou temàtiques emergents, com la intel·ligència artificial i la gestió de la desinformació, la qual cosa el fa rellevant en un entorn tecnològic en constant evolució (Asociación Somos Digital, 2022). Tanmateix, cal reconèixer que el grau de teoricisme elevat pot dificultar-ne l’aplicació directa a tots els segments de la població, especialment aquells amb menys recursos o amb necessitats concretes. A més, la manca d’adaptació als contextos locals limita l’eficàcia de les propostes, fet que fa imprescindible una revisió periòdica per adaptar el marc als canvis socials i tecnològics.

En resum, la lluita per una inclusió digital real requereix una sinergia entre polítiques públiques efectives, una pràctica administrativa coherent i el dinamisme i suport que pot oferir l’educació social. El marc DigComp 2.2 és una eina de gran valor, però per aconseguir que els seus objectius teòrics es tradueixin en beneficis concrets per a tota la ciutadania, és necessari que els responsables polítics adoptin mesures que abastin tant l’accés i l’ús com l’aprofitament de les TIC, superant les barreres i desigualtats que encara persisteixen en el nostre entorn digital.

REFERÈNCIES

-Bretxes digitals: noves expressions de les desigualtats. Fundació Ferrer i Guàrdia-https://tecnihand-ferrerguardia.odoo.com/ca_ES/blog/publicacions-3/bretxes-digitals70#blog_content

-Casacuberta, David. (2021): Praxis i polítiques de capacitació digital. [recurs d’aprenentatge] Recuperat del Campus de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC) http://dinamitzacio-social-digital.recursos.uoc.edu/praxis-politiques/

-España Digital 2026, Gobierno de España. http://portal.mineco.gob.es/RecursosArticulo/mineco/ministerio/ficheros/EspanaDigital_2026.pdf

-Estratègia Nacional per a la inclusió sociodigital (Genralitat de Catalunya) https://politiquesdigitals.gencat.cat/ca/ciutadania/drets-responsabilitats/estrategia-nacional-per-a-la-inclusio-socio-digital/

-Vuorikari, R., Kluzer, S. and Punie, Y. (2022): DigComp 2.2: Marco de competencias digitales para la ciudadania – Con Nuevos ejemplos de conocimientos, habilitades y actitudes: https://somos-digital.org/wp-content/uploads/2022/04/digcomp2.2_castellano.pdf